"Les bales alemanyes no maten.

Els nostres soldats s’han acostumat a les bales alemanyes (...) I la ineficàcia dels projectils és l’objecte de totes las converses."

L'Intransigent, 17 agosto 1914

​

"Excepte cinc minuts al mes, el perill és mínim, fins i tot en les situacions crítiques. No sé com me les   apanyaré sense agafaré a aquesta vida quan la guerra acabi."

Petit Parisien, 22 mayo 1915

​

"La veritat és que alguns (els refugis de Verdún) són relativament comfortables: calefacció central i electricitat (...) La veritat és que no ens avorríem gaire."

Petit Journal, 1 marzo 1916

 

"Esperàvem l’hora de l’atac com qui espera una festa."

Petit Journal, 3 octubre 1915

 

"A propòsito de Verdún: Las pèrdues han sigut mínimes."

Écho de Paris, 25 febrero 1916

 

La prensa francesa durant la primera guerra mundial busca, com tota la prensa internacional durant la guerrra, desprestigiar als seus enemics. Es centren en explicar fets falsos per fer semblar al seu exèrcit més poderós del que realment era, dient aque als seus soldats no els hi afecten les bales enemigues i que són infinitament superiors als seus enemics. A França els cartells utilitzen l’imatge de Marianne, la figura de la dona que simbolitza la llibertat francesa i els valors patriòtics de la revolució del segle XVIII.

Un acte de propaganda que també va promocionar França és el llançament mensual de unes 750000 fulletons propagandístics a Alemanya.

El propi estat alemany va arribar a oferir a un diari Francès 10 milions de francs per tal que aquest difongués una bona opinió sobre Alemanya, pero s’hi van negar.

​